L'Ortodòxia enfront dels dilemes bioètics


Per Théodoros Chartomatsidis publicat a la revista de l'Institut Saint Serge (París). 

 


Del 31 d'Octubre al 3 de novembre de 1997 va ser organitzat, conjuntament per Syndesmos i l'Acadèmia ortodoxa de Creta, en els seus locals a Kolymbari, un col.loqui internacional d'especialistes sobre bioètica (teòlegs, mestres i juristes).


Des de l'inici, el col.loqui va tenir com a objectiu l'estudi, l'aproximació e les qüestions vinculades a la bioètica, que resulten del progrés incessant de la ciència genètica i biològica, així com la tecnologia biomèdica. La participació en el camp de la recerca i de la tecnologia provoca, d'una part, una mena de perplexitat i de confusió general en la nostra vida social, mentre que, d'altra part, la inquietud d'una eventual transgrssió de les normes fonamentals de la protecció de la vida humana s'intensifica.


L'ètica cristiana ens confronta, en efecte, avui dia amb un problema de límits: fins on és possible anar, de cara a la vida, amb tècniques que l'home modern disposa i això sense perjudicar ni a la vida ni a la persona? La qüestió que preocupa sens dubte als especialistes de la teologia moral és la següent: "Quins valors morals i espirituals cal respectar i protegir després dels desenvolupaments tecnològics?" La resposta no és fàcial avui en dia, veient la particularitat d'un món pluricultural, on tot és relativitzat i on els principis de base no existeixen més.


D'entrada, les tentatives d'aproximació al si de l'Església Ortodoxa queden fins ara solitàries i fins i tot a vegades es recolzen sobre les posicions d'altres confessions cristianes. És veritat que l'Ortodòxia, segons la seva pròpia tradició, no té pressa en prendre posició i proposar mesures, quan aquestes tant en sentit positiu com negatiu tenten en posar obstacles i de posar fi a la recerca i el pensament humà.


Al contrari, ella remet la seva esperança en l'únic Creador, donador de llum i Déu Totpoderós, intercedeix prop d'Ell i li prega de guiar la recerca i el desenvolupament tecnològic de manmera queels coneixements, mètodes i aplicacions seran posats al servei de la vida i contribuiran a fer avançar i millorar la vida humana. En aquesta òptica ben precisa la bioètica s'inclina doncs sobre la voluntat de respectar l'home creat a imatge de Déu i cridat a créixer vers l'actualització de la semblança divina, considerant-la com a un fi i no com a un mitjà. En tant que disciplina teològica, la bioètica o ètica cristiana és cridada a reflexionar sobre els valors intrínsecs de la vida humana i sobre els mitjans pels quals la tecnologia biomedical pot servir els fins últims de la vida, a saber la participació de l'home, en tant que persona, a la vida personal de Déu.


En l'aspecte pràctic del col.loqui, sortiren comunicats i discussions que van girar entorn a la vida, que comença des de la fecundació, i com des d'aquest moment, és plenament humana i personal, per tant única. Així la fecundació té com a resultat immediat un ésser que poseeix des de la fecundació la imatge de Déu i l'alè de l'Esperit Sant. El mètode de diagnòstic prenatal té la seva importància solament allà on una intervenció terapèutica feta a temps pot impedir una eventual lesió orgànica de l'embrió, la qual podria ser difícilment afrontada durant o després del naixement. Per contra, la interrupció terapèutica eugènica és inadmissible.


Referent a l'eutenàsia, la majoriade metges es pronuncien per una pràctica de les cures pàl.liatives en l'intent d'alleugerir en llarga mesura el sofriment de la fi de la vida. Com a conseqüència, es vulgui o no, el metge es troba, per les decisions preses a títol pal.liatiu, en situació de fixar les condicions de la fi de la vida i de decidir més o menys el moment de la mort.
Finalment, tots els participants van convenir en la necessitat de continuïtat d'una cooperació permanent entre teòlegs ortodoxos i especialistes en la matèria a nivell internacional, a fi d'estar en disposició de respondre en tot moment als dilemes bioètics, i tot això esperant la publicació dels actes d'aquest col.loqui, que esperem es revelaran útils per a tothom.


tornar al butlletí